Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



10 de maig 2012

ohne die Wörter


De Jacqueline du Pre, el seu llegat com a intèrpret del violoncel, la seva vida amb una aura tràgica, la seva relació amb Daniel Baremboim -quina mirada li adreça abans de començar el concert...-, se'n pot trobar informació en dotzenes de llibres i webs ben documentades. 

Aquí només us puc convidar a escoltar. Shht. 

Doncs això, que no puc afegir una paraula a aquesta meravella sonora. El crescendo amb la reexposició del tema inicial a 2:45 és sublim, d'aquells moments en què forçosament s'ha de creure en la immortalitat, la trascendència, o alguna força que existeix, que mou el sol i les estrelles, i ens observa com caiem i ens tornem a aixecar.

Ara sí. Shht.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digui, digui.