Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



27 de gen. 2012

La Bella Dorment 2012

Quan la Bella Dorment va despertar, el Príncep acabava de sortir al galop, segons sembla per una trucada urgent del seu Ministre d’Economia, avisant-lo que el deute públic de Bordúria havia caigut en picat després de la darrera qualificació d’Standars&Putis, i que calia enviar un missatge urgent a la població (per conscienciar de la necessitat de noves retallades en sanitat i serveis socials). Però un cop enviat el missatge als súbdits, el Príncep de Bordúria no va tornar a comparèixer, manifestant en una entrevista a cor obert i mostrant l'esplendor del seu palau a la revista Hola que "la Bella Dorment era una dona magnífica, i li desitjava el millor, però que no estava preparat per tenir una relació en aquell moment".


 
 
La Bella Dorment es va trobar, doncs, sola en un palau que havia estat cent anys dormint, que no només no havia tingut els mínims treballs de manteniment i rehabilitació, sinó que havia quedat fora del catàleg del patrimoni cultural, històric i artístic de Sildàvia. El país, durant els primers anys de l’encanteri, havia estat esperant pacientment i suportant una Regència interina, però amb les crisis agràries, la reconversió industrial i la invasió de les Illes dels Cargols,  que tantes baixes i tant descontent social va causar a tot Sildàvia, havia passat a un règim republicà. Tot Sildàvia estava cansat que la Bella Dorment no despertés, i cap personatge de sang reial de l’escena internacional es veiés amb el valor o amb l’interès suficient de trencar el malefici.
La Bella Dorment i el seu palau havien caigut en l’oblit, envoltats de malesa i ruïnes. Al fons de la pila d’expedients d’alguna taula en algun despatx ministerial hi havia l’ordre d’incoació de declaració de ruïna i enderroc del palau, però per raons poc comprensibles, allà s’havia quedat.

Després de servir-se ella mateixa un te –centenari, evidentment-, ja que no quedaven majordoms ni lacais –tots donats de baixa del sistema de seguretat social-, va fer una ullada a les estances, procurant ser conscient de la situació però sense atabalar-s’hi. Instal•lació elèctrica obsoleta, que s’hauria de fer de nou, passant regates i col•locant endolls. Impermeabilització insuficient de la coberta, que havia provocat humitats importants al saló de ball i havia fet malbé els frescos prerrafaelians que el decoraven. S’hauria de pensar en posar calefacció i aire acondicionat, sempre que les conduccions no haguessin de perjudicar els artesonats i estucats del sostre. I aigua calenta. Millor fer instal·lar gas natural. El parquet s’hauria de polir, o posar-ne de flotant si fos insalvable. A les finestres, doble vidre, imprescindible per al correcte aïllament tèrmic i acústic. Buf, els armaris de la cuina, amb les frontisses rovellades. La vitroceràmica substituïria la cuina de carbó, però es podria guardar per a un futur museu antropològic. El bany s’havia de reformar, potser seria el moment de posar un jacuzzi. La biblioteca es podria redistribuir, tirant l’envà que la separava de la cambra de música, per posar-hi un home cinema i una taula de mescles com cal, i així obrir el palau a esdeveniments i dj's de renom. La teulada dels estables s’havia d’apuntalar, amb un projecte executiu es podria reconvertir com a aparcament i casa de convidats. Es podria aprofitar per fer la piscina a la zona del Petit Trianon. Bé, la piscina i un spa, ja posats. I asfaltar el camí d’entrada a la finca i instal·lar  leds de baix consum que no causessin contaminació lumínica. Caldria parlar amb un arquitecte. O amb un aparellador que li contés el pressupost. O un constructor que li portés els tècnics i els materials. O anar a veure el regidor d'urbanisme pel tema de la llicència. Comptant que no estigués fora d'ordenació tota o part de l'edificació. O pitjor, en sòl no urbanitzable. No, no, valia més no pensar-hi...

Total, que la Bella Dorment va passar a la història de Sildàvia com una gran promotora de la rehabilitació d’espais històrics i l’interiorisme, i va obtenir el premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme en l’edició 2012.

p.d. En l'elaboració d'aquest post s'ha respectat tota la normativa urbanística aplicable, tant d'àmbit local, com autonòmic i estatal, i s'han observat els drets laborals, sindicals i socials dels treballadors dels sectors implicats en el relat. 
p.d2. El Príncep de Bordúria va fer donació del que havia cobrat per l'entrevista a una organització no governamental que treballa pels refugiats exmonarques i famílies reials que han estat desposseïts del seu tron.