Un lloc que no existeix, on van a parar històries i records i es guarden en rigorós desordre.
"Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca" (Jorge Luis Borges)



7 de juny 2011

Te deix, amor, la mar com a penyora


La bibliotecària passa el dit índex pels lloms dels llibres de la prestatgeria 849-Literatura catalana contemporània. S'atura a l'obra de Carme Riera i llegeix a la contraportada:

Te deix, amor, la mar com a penyora és un títol ja mític de la narrativa catalana més recent. Les històries que componen aquest volum les protagonitzen uns personatges al marge de la “normalitat” quotidiana, aquells que no han pogut o no han volgut ser assimilats per les convencions que regeixen el món i que han buscat altres formes de convivència. És potser per la llibertat que s’hi respira, juntament amb una elaboració estilística que només els grans escriptors saben construir, que aquests contes s’han convertit en un punt de referència per a milers de lectors.
La bibliotecària va descobrir aquestes històries fa poc, atreta pel títol, un d'aquells magnífics títols que, més que evidenciar el que hi ha a l'interior, obren una porta perquè hi entrem.

1 comentari:

  1. em fa una mica de por que just és el llibre que vaig agafar de la biblio i que ara estic rellegint per 3 ó 4 vegada

    ResponElimina

Digui, digui.