El senyor JJJ es va preguntar de quin material estaria fet el senyor MMM, el seu company d'habitació a la planta de cirurgia general de l'hospital XXX, mentre aquest li explicava, tot fullejant l'emotiva autobiografia d'un reconegut autor xilè, que aquest era el quart tumor de què l'operaven, -sempre a l'hospital XXX, que per alguna cosa tenia la millor fama del país- i que no li feia por morir, perquè això ens tocaria a tots algun dia.
I recordava que a la primera operació, set anys enrera (ara tenia vuitanta-quatre anys prodigiosament ben portats) li van avisar que li quedarien unes cicatrius bastant visibles al cap. El senyor MMM va contestar, mig rient:
- Miri, doctor, a aquesta edat em sembla que ja he enamorat totes les noies que havia d'enamorar.
Jajajaja, doncs és veritat, encara que l'Univers encara pot fer de les seves... i ell inventar-se una batalleta, però això es un altre història.
ResponEliminaSí, certament el senyor MMM conservava tant d'encant a la seva edat, que encara tenia corda per estona.
ResponEliminaUn petó Bruji i gràcies per passar-te per aquí. A veure si faig la llista de blogs favorits i així et segueixo més sovint.