Wish You Were Here

Mentre posava en ordre la lletra P dels cds de música moderna -bé, moderna, moderna...- la bibliotecària va trobar aquella portada del Wish you were here dels Pink Floyd: al bell mig del que sembla un recinte industrial, dos homes se saluden donant la mà mentre un d'ells està en flames i l'altre ni s'immuta.

De com pots imaginar-te el paradís encara que visquis un infern, de com malgrat la por el cel pot ser blau, de com els rails de tren poden convertir-se en camps verds... i de dues ànimes perdudes, donant voltes com els peixos dins una peixera.

Massa records, massa imatges, massa enyorança en tres minuts i mig escassos de cançó, que havia complert  trenta-cinc anyets i no havia perdut un gram de potència. La bibliotecària va fer un breu repàs de les prestatgeries que quedaven fins a la lletra Z, i se'n va anar a endreçar les novetats de manuals d'informàtica.